FANDOM


La Miranda mira l'Eric amb impaciència.

- Veuràs Èric, ja saps... les noies, quan estan contentes amb el noi que han sortit amb un noi i estan contentes... el besen... - Posa els seus braços darrera del coll d'ell i l'abraça. -Va, preciós, fes-me un petó...

- Miranda, mmm... - Li treu suaument els braços del coll. - No sé, em penso que la situació ja va massa lluny.

- M'has promès ser un nuvi normal durant una setmana. Relaxa't i passa-t'ho bé. La vida és curta. Jo només vull ser feliç.

- Miranda escolta... jo de tu... només besaria a un noi al que estimessis, que estiguessis segura que va a ser l'home de la teva vida, que poguessis vencer-li la timidesa.

La Miranda somriu i diu:

- D'acord, això faré.

L'Èric s'extranya.

- Com dius?

La Miranda aleshores, poc a poc però amb fermesa, va i besa a l'Èric. Al notar el tacte dolç i humitejat dels llavis de Miranda contra els seus, a l'Èric li bull la sang, i nota una sensació de desig intensa. La noieta allarga el petó durant gairebé un minut. Després, es notava com la Miranda estava tant alterada pel petó llarg com el mateix Èric.

- Èric, carinyo... jo... Tu ets aquest home en el que confio, tant de bo fossis tu l'home de la meva vida... En fi, en la primera cita no vull pressionar-te… Un altre dia ja ens ho montarem al llit. Descansa, demà et truco. Que dormis bé.

L'Èric observa la seva nova amiga com obre la porta del seu pis amb la clau i es queda palplantat durant uns segons. Arriba a casa. El Joan està dormint. De totes formes, segur que aviat la Miranda informarà al Joan i d'altres amics de la seva trobada amb ell. A desgana pel cansanci, Èric es posa el pijama i llegeix una mica abans d'anar a dormir.

L'endemà sona el despertador. Es divendres, preludi de cap de setmana. El Joan truca a la porta. L'Èric li diu que passi.

- Què, figura? Com va anar amb la Miranda? Us vau divertir? Vau fer manetes? Conta, noi! Amb lo poc que surts...

- Doncs... bé, ella és preciosa i em cau bé. - Li fa un resum dels fets de la cita.

- Molt bé, home. I t'has repensat si et declararàs a la Miranda aviat?

És evident que la pregunta desagrada a l'Èric.

- Jo... No sé... Bé... Això el temps ho dirà.

- Et veig una mica desagradat. Que va passar alguna cosa dolenta?

- No, no. Què va! Va ser perfecte. Tot encantador. I ella estava...

- Però tu no et sents satisfet... no sé, et veig malament.

- No, no, res... Em trobo malament, he dormit incòmode.

Però el Joan ja notava com la insatisfacció de l'Èric tenia a veure amb algun problema moral, d'identitats. Però pensà que amb el temps se li calmaria. S'arreglen ambdós i van a la feina.