FANDOM


Capítol anterior

La Miranda s'asseu en un racó del bosc i aprop se li asseu l'Eric. Ella explica la història.

- Veuràs, jo vaig conèixer l'Armando en la universitat. No sé què tenia que el trobava atractiu, suposo que la seva personalitat críptica i forta no la veia tant violenta aleshores. Al principi no veia en ell un noi romàntic però pensava que tot no es podia demanar, i que amb el temps ja ens avindríem.

L'Eric somriu, provant de ser respectuós.

- Suposo que és el que pensaves aleshores, i mira... - diu ell.

- No sé, em sento tant estúpida...

- Tothom pot equivocar-se no?

- Sí... no sé...

L'Eric acaricia amb les seves mans les de la noieta. Per qualsevol que vegi l'escena des de fora té molta pinta romàntica. La Miranda tremola de desig quan nota com l'Eric l'acaricia. El noi, però, intenta conservar la calma. Ella parla:

- Ets molt maco... sí… suposo... Veuràs, jo quan l'Armando em deixava moments de solitud venia a aquest lloc del bosc, i un dia se'm va ocórrer deixar un record de l'amor que aleshores sentia per ell; un amor que encara no me l'havia desgastat.

- Un record dius?

- Mira.

S'aixeca, va a l'arbre i treu la lona de l'arbre. A sota hi ha l'escorça de l'arbre, on hi ha escrit (segurament amb alguna navalla) un cor amb una fletxa amorosa. No cal dir que té tota la pinta d'un cor d'amor. A un costat hi ha una "M" i a l'altre costat una "A".

- Caram, és curiós. Què simbolitza aquest cor?

- Doncs veuràs, un dia vaig venir aquí amb l'Armando i, malgrat ell no estava gaire encantat, li vaig fer escriure un cor i, al costat, la lletra "M" de Miranda i a l'altre la lletra "A" d'Armando. Era com un signe d'amor, un caprici particular. Li vaig dir que aleshores mentre jo l'estimés a ell seria la seva inicial la que estaria en aquest arbre.

- I ara?

La Miranda es treu una navalla de la butxaca i tatxa la "A" d'Armando.

- Ara, el dia que tu estiguis segur que m'estimes, hem de venir aquí i m'hi has d'escriure la "E" d'Eric.

- Però jo...

- Mmmm... Vinga maco, només dóna'm temps i ja veuràs com un dia acabem bojos l'un per l'altre. Com és possible que un noi i una noia que es caiguin tant bé i es respectin tant no es puguin estimar? Vinga, ja que hem arribat fins aquí, relaxem-nos. Tomba't a la molsa i mimem-nos una mica.

S'estiren els dos a la molsa i comencen a fer una xerrada. Aleshores se sent com si un animaló corretegés per entre la molsa...

Capítol següent

Tornar al menú principal del conte