FANDOM


Capítol anterior

L'Èric subjecta suaument a la Miranda quan aquesta ja està a mig despullar-se.

- No, maca!

- Què passa carinyo?

- Veuràs, tot això... per a mi s'està desmadrant una mica. La juguesca que et vaig fer per a desmotivar-te del compromís amb l'Armando, el primer petó, el romanticisme que varem compartir a la platja i al mar i fins l'episodi de l'esquirolet o el sopar romàntic d'ara mateix...

- Sincerament: tot això no t'agrada, Èric?

- Sí, que m'agrada, però... no sé... Ara mateix no tinc ganes de montar-m'ho sexualment amb tu.

- Carai. Però m'ho has promès! Jo t'estimo!

- Sí, suposo que tens raó. - L'Èric es queda mut. La Miranda, provant de no forçar imprudentment les coses, diu:

- Mira carinyo, has perdut una juguesca i bé tens que complir. Però farem una cosa. Tot i que vestits, dormirem junts i abraçats. No em diguis que no! Rebaixo la juguesca. Si no vols fer l'amor amb mi, com a mínim dormim junts abraçats. Ves al llit i espera'm, que ara vull fer-me una dutxa. - La Miranda li pica l'ullet i afegeix: - Deixaré el candau obert de la porta per si vols venir a fer-me miradetes. Tu mentrestant tomba't al llit. Ja em farà ilusió dormir abraçada a tu encara que sigui sense sexe. No es pot tenir tot! Fins dintre d'un moment!

L'Èric se'n va al llit. Es veu ben clar que, si ell és un tradicionalista amb un sentit de la intimitat estricte, la Miranda és una extrovertida una mica atrevida a la que no li tira tant la intimitat. Al cap de minut i mig, se sent la dutxa sonar. L'Eric s'apropa al cuarto de la dutxa i observa que la porta no està tancada, només un milímetre oberta, de forma que, només amb una empenta, l'Èric podria veure la Miranda dutxant-se (tal i com ella mateixa volia). Ella canta a la dutxa: un cant feliç, despreocupat, frívol, com és normal en la majoria de dones felices i satisfetes. La noieta sent els passos suaus d'Èric rera la porta de la dutxa, però, per no trencar el clima, segueix cantant mentre s'ensabona els pitets. Ella, naturalment, espera que l'Èric s'oblidi de tot, entri a la dutxa i s'aprofiti d'ella. Això, però, no passa. Quaranta segons després es senten els passos de l'Èric com s'allunya des de darrera la porta de la dutxa fins al dormitori. La Miranda deixa de cantar, desilusionada. S'acaba de dutxar, es vesteix amb un pijama d'estiu curt, que deixa que se li vegin les cuixes i la forma dels pits, i camina cap al cuarto de l'Èric. Aquest està tombat, esperant-la.

- Vine aquí, maca. Tomba't al meu costat...

- Ah, sí? Que amable... A vegades fins penso que et sóc una mica repulsiva i tot...

- I ara! Vinga, acomoda't i relaxem-nos, i xerrem.

"L'Èric és una persona molt curiosa", deia la Miranda; "faci el que faci, malgrat pensi que va a desilusionar a la gent, sempre és noble i considerat; a més amb lo guapo que és! tant de bo pogués animar-lo...".

- Veuràs, Èric, aquesta nit no tinc moltes ganes de xerrar, tinc més ganes de... fer l'amor amb tu, ja saps.

Ell sembla nerviós. L'abraça a ella i diu que millor que es relaxin i que provin de dormir.

La Miranda decideix, almenys per aquesta nit, que ha de deixar-ho córrer. S'abraça a l'Èric, s'hi refrega carinyosament i emet ronronejos de satisfacció, sempre abraçada sobre el seu galant.

L'Èric se sent molt alterat al notar el cos de la Miranda sobre seu, malgrat estar els dos vestits. Va notant com un impuls eròtic li recorre tot el cos. Intenta dominar-lo i oblidar-lo, però minut rera minut la temptació el va vencent. Sap que potser no és bona idea montar-s'ho amb una noia de la qual no sap massa bé si l'estima, però el seu impuls carnal i primitiu no entén pas gaire aquests raonaments.

Al cap de vuit minuts, l'escriptor filòsof s'oblida de tot i es rendeix a la passió. Agafa la Miranda i comença a besuquejar amb desig les galtes de la jove administrativa seductora del seu costat.

- Èric! - Exclama la Miranda. - Però què fas?

Capítol següent

Tornar al menú principal del conte