FANDOM


Capítol anterior

- Que què faig? Doncs passar-m'ho bé amb tu preciosa.

- Vols fer l'amor amb mi? De debò? - Ell assenteix inequívocament. - Ja t'he fet picar! Però escolta, no vull que a meitat de montar-nos-ho em diguis que te'n penedeixes, eh? Ha ha ha! Que et conec!

- Ca, dona! Ja tindrem temps de penedir-nos-en! Vinga, despulla't i som-hi!

"La veritat (pensava la Miranda), no m'ha agradat molt com ha dit això de 'Ja tindrem temps de penedir-nos-en'! Però ara no vull pensar molt en el futur! Si ell té ganes ja l'animaré, i ja veurem si amb el temps el sedueixo per a sempre! Si ja feia temps que se li entreveien les ganes!".

- Està bé Èric! Tu ho has volgut, a passar per l'embut! Vaig al lavabo a despullar-me i a maquillar-me una mica. Tu queda't aquí, treu-te la roba, toca-te-la una mica si et faràs venir més ganes... i prepara't que aquesta no l'oblidaràs!

Ella el besa a la galta i surt de l'habitació amb presses. L'Èric es despulla i es queda pensatiu. No està encara convençut que vulgui enrollar-se permanentment amb la seva companya actual, fa el correcte fent l'amor amb ella? És un error aprofitar el present sense tenir garanties del futur? En tot cas si ha cedit a la temptació carnal és perquè aquesta existeix, i clar, l'Èric no era de pedra. A més, tot i els dubtes que sent del futur en el fons sent una mica d'ilusió per aquest enamorament recent.

A més també pensa una altra cosa. La Miranda de ben segur que ha tingut relacions amb altres nois, amb l'Armando i d'altres xicots. Perquè estava tant ilusionada amb ell? Se li veia que estava ilusionada com una nena amb la relació. Coneixia el clàssic mite que les ex-núvies eren "eines utilitzades de segona ma que ja tenen rodatge" i que per tant, com que tu no ets el primer, "ja no poden estar ilusionades amb tu". No obstant, la Miranda estava entusiasmada amb ell. Potser era que ella havia acabat insatisfeta amb l'Armando i els altres i que encara no havia perdut les esperances de trobar un nuvi adient. Ja havia quedat clar que la Miranda havia posat ilusions amb tios bestiotes que al capdavall no havien comprès les seves ilusions romàntiques i fins eròtiques. No seria que igual un noi intelectual i romàntic (malgrat indecís) li revifaria les ilusions?

No obstant, clar, l'Èric no se'l creia, el mite de les "noies de 2na amb rodatge". No se'l creia malgrat n'hagués vist exemples vius. Ell ja havia estudiat com era la gent i pensava que les ilusions, malgrat la vida és dura, les vertaderes ilusions mai moren fins que tu no abandones i et rendeixes. Havia vist gent com des de jove ja no tenia ilusions, i persones atractives que amb més de mig segle d'edat seguien amb esperances i fantasies. Les ilusions, pensava ell, són una cosa emocional però que necessiten, i poden tenir, un suport racional, un acte de voluntat.

L'Èric anava cavilant sobre tot això mentre la Miranda era ja nua al lavabo, més entusiasmada en preparar-se. Ja estava nua, i s'anava posant llapis al llavis i pentinant-se una mica. Es tocava els pits i procurava fer-se imatges mentals de la situació.

"A veure com m'ho monto... Sí, em sembla que estic guapíssima, i segur que ell bé s'ho pensa. Ai l'Èric, tant inteligent i guapo i tant tímid! I sóc la primera amb que s'ho monta! Res res, precisament per això ha de ser molt especial, no puc fallar-li! Mmm, em sembla que ja estic preparada, doncs a l'atac!".

Així doncs ella ja entra al dormitori, on l'Èric està estirat, atent, i es gira per mirar-la. És la primera vegada que es veuen despullats. La Miranda, que es pensava a sí mateixa que seria com a més atrevida, somriu amb timidesa a l'Èric. Ell li torna el somriure. S'abaixen les defenses. Ella estira el seu cos alçat i nu i diu només:

- Èric, tot això que veus és téu. - referint-se, clar, al seu cos. S'acotxa i es besen. I això tot just ha començat...

Capítol següent

Tornar al menú principal del conte