FANDOM


La Miranda concerta una cita.

- Calma’t home, no et vull veure tant alterat.

- Jo sí que dec semblar-te patètic, oi?

La Miranda va riure amb simpatia.

- I ara! Per que?

- Perquè no sóc el noi que les noies soleu voler.

La Miranda no sap com prendre-s’ho.

- I com són segons tu les noies, que totes volen el mateix?

- A veure... Sigui com sigui el noi que volen, volen un noi fàcil, assequible i desitjós de sexe. Jo sóc massa complicat i per això no lligo. A més, sóc massa malhumorat.

- A mi no em sembles tant malhumorat.

- Però què dius?

- Estic segura que t’he clissat. Veig que, sota la teva aparença, hi ha un home noble i de confiança. A més, ets seriós, però no per això no has de semblar avorrit a totes. Saps que em sembles tant carinyós en el fons… En tu deu haver-hi més dolçor... Em sembla que fins et diré Osset de Pelutx. Sí, et queda bé, el nom.

- Sies franca. Totes les noies em troben avorrit.

- Segur que totes no.

- Totes sí.

- Jo, no. Jo t’admiro. Mira, escolta, en podríem parlar molt de temps, però preferiria que ho fessim davant d’una beguda i en un lloc més íntim. Escolta, avui és dimecres, què fas aquesta tarda, o fins demà?

- Doncs... per la tarda estic lliure - Es mossega la llengua: “Tio, no sé perquè li he dit la veritat!”.

- Mira, Eric, m’interessaria molt que abans de dijous a les vuit tu i jo tinguessim la nostra primera cita.

- I perquè abans d’aquesta hora?

- Doncs perquè l’Armando i jo hem quedat a aquesta hora per anar a prendre alguna cosa, i m’estimaria més dir-li que tot lo nostre s’ha acabat i que ara quedo amb tu. M’és molt important tenir algú que m’ajudi per tal de no trencar la promesa amb la meva àvia. I no vull quedar més amb l’Armando! Si tu no fas res, molt em temo que hauré de empassar-me una altra cita amb aquell cabró gola avall! Però mira, si vols tenir la nostra primera cita ara mateix, llàstima no haver-me pogut maquillar una mica, però això rai! Arregla’t i quedem.

- No. - L’Eric procura no fer-ho massa greu. - No, a veure, ho sento però no podem quedar.

La noia mira la pantalla de l’ordinador i diu:

- Però segur que uns tres quarts d’hora sí que em podries dedicar.

- Bé, doncs...

- Ho entenc, no vols. Mira, Eric, ara tinc una mica de presses, i la veritat és que no em trobo molt fina d’humor, m’entens, oi? Amb tot el que em passa... - Escriu una xifra en un paper amb el seu nom i li passa amb un gest suau a la ma d’Eric. - Aquest és el meu mòbil. El porto penjat a la cintura. Sisplau, abans de demà a les vuit, truca’m, i ho deixaré tot (inclòs l’Armando, tot cal dir-ho!) per quedar amb tu. Però sisplau, per mi serà sagrat si ho fas abans de la cita amb Armando. Si quedessis amb mi però després seria diferent. M’arrepenjo a l’esperança que tu em faràs cas i no em deixaràs a soles amb aquest desgraciat que tinc per nuvi. Anima’t, noi! Només es viu un cop!

Miranda dubta, però li fa un petó a la galta a l’Eric, obre el candau i surt de l’habitació, donant abans una última ullada al seu cupido indecís.