FANDOM


La Miranda espera la trucada d’Eric.

Fem un breu incís. A casa de l’Eric (viu a un segon pis) hi ha una finestra, en l’habitació d’Eric i el seu ordinador, en la que es veu ben clarament i a poca distància tot el carrer contiguu al pis on Eric viu conjuntament amb el Joan, visitats en ocasions per sons pares. La Miranda es pensa que l’Eric, quan ella es va marxar, no es va girar per mirar-la; doncs bé, això és mig mentira. Quan la Miranda, pensant sobre si l’Eric quedaria amb ell, marxava carrer avall cap a casa seva, l’Eric, amb una certa confusió, se la mirava a traves de la finestra mentre recorria un o dos carrers fins desaparèixer de la cantonada. Després, va mirar el paperet on Miranda li havia deixar el seu número de telèfon.

Ja es sabut que, si quan tu te’n vas, la persona amb qui has estat es gira cap a tu només per mirar-te, és que té algun desig cap a tu. No vol dir que, si no ho fa, no tingui cap desig. Però si es gira, és que està ansiosa de tu, que no li hauria molestat del tot quedar-se una mica més. Et vol tornar a mirar, li ha donat l’apetència de tornar-te a mirar. Una mica de desig, sí el té. La Miranda pensava que si l’Eric no es girava per mirar-la era perquè ell passava d’ella i que li era una pesada però res més; doncs bé, sí que se li ha girat, només que estava inquiet i no es va girar fins veure-la per la finestra carrer avall; però aleshores sí que li dirigí mirades inquietes. La llàstima és que la Miranda, mentre anava pel carrer, no sabent què esperar de la situació, va ser ella la que no es va girar cap al pis de l’Eric. I quan el riu sona, ja sabeu...

Com ja hem indicat, la Miranda es queda a casa i va fent feines mig nerviosa, atenta al telefon, aviam si ell la truca. Surt de casa per fer alguns encàrrecs. L’endemà al matí tindrà feina a l’empresa de comunicacions on treballa i demà a la tarda tindrà (o no) la cita amb l’Armando. Com té per costum, la joveneta amb ansies seductores portarà el mòbil a sobre, aquesta vegada ansiosa per veure si un noi la truca.

Aquesta nit mateixa, la nostra protagonista enllesteix algunes feines, surt un moment a comprar, es prepara una mica de sopar sola, mira la tele una horeta i se’n va al llit, sense haver rebut cap trucada.

Aquesta nit, precisament, l’Eric i el Joan parlaven a casa. Ja coneixeu el tema.

- No. Ja t’ho he dit, Joan. No vull quedar amb ella.

- Perquè no, Eric? La Miranda és guapa, simpàtica, formaleta i et podria cuidar molt bé. Podria ser ideal per a tu.

- Mira, Joan, la Miranda no m’agrada. I punt.

- Però mai has donat una oportunitat a cap noia! Diràs que no sempre, fins que sigui massa tard? Mira noi, oportunitats de lligar bones, no surten cada dia. A més, la Miranda estaria encantada que quedessis amb ella abans de fer-ho amb l’Armando. Si no, s’ho prendrà com que l’has obligat a tenir més cites amb aquest desgraciat.

- M’has dit que l’Armando és un tio fatxenda i desaconsellable.

- Sí. Ja te n’he explicat alguna anècdota.

- Oh, i tant. Ja m’ho penso, no hi tinc cap dubte: aquest tio és un mal element.

- En aquest cas, si tu no quedes amb la Miranda, ella ho farà amb l’Armando. Ben bé l’estàs abandonant!

- Però què vols que et digui? La Miranda no m’importa.

- Home, ara mateix no, ja m’ho imagino. Però si li donguessis una oportunitat...

- Sempre el mateix. “Queda amb una noia, no siguis babau, si això de ser solter és molt avorrit”. I jo què? La meva opinió on queda, eh? “Oh, però és que els demés tenen la raó en tot”. Bah!.

- Home, aviam, Eric... Entenc que ja n’estiguis una mica fart de la gent com n’és d’insistent. Però penso francament que la Miranda no s’ho mereix, quedar-se atrapada amb l’Armando. Tu hauries de prendre la teva responsabilitat en l’assumpte. Si la Miranda torna amb l’Armando, tu tindràs la teva part de responsabilitat vulguis o no. Pensa ben bé el que vols fer.

- D’acord, ja ho he sentit. Ara, sisplau, deixa’m tranquil, que estic molt alterat i vull distreure’m.

- Com vulguis, germanet. - El Joan, amb tranquilitat, surt de l’habitació i tanca suaument la porta.

Mitja hora més tard, l’Eric estava davant la pantalla de l’ordinador, escrivint incansable. El Joan s’ho mirava des de la porta, que ara estava entreoberta, amb desànim. “L’Eric ja s’ha oblidat de tot i es dedica a la seva afició com si res. No el casarem, aquest noi! La pobre Miranda ja està apanyada!”. Però com se sol dir, no diguis mai blat que no sigui al sac...