FANDOM


El desig del poll (1 de 2).

Hi havia un pollet un pèl revolucionari que n'estava tip de la seva condició. Un dia, li va dir a la seva mare.

-Mama! Mama! N'estic fart de ser un pollet com els altres. Jo vull ser diferent.

-Diferent, estimat? -va dir la mare sense poder recordar el nom del seu fill d'entre tots els que havia arribat a pondre.

-Si, mama. Vull ser una mica dolent. Tots els pollets fan les mateixes coses neutres. I sense personalitat, I jo vull fer més. Vull ser una mica dolent. Me'n pots ensenyar?

-Ai fillet, jo no te'n puc ensenyar, que no en soc pas de mala gallina! Si en vols aprendre, ves a parlar amb el porc, que es el que mes pudor fa de la granja, l'únic animal d'aquí que fa alguna cosa una mica dolenta!

I el pollet va anar a veure el porc.

-Hola porc!

-Hola pollet! Que et porta per aquí?

-Et vinc a preguntar una cosa. Ets tu el mes dolent?

-Jo?? Ui! I ara! El mes dolent és el granger, que quan estic gras m'agafa I se'm menja!

El pollet, astorat devant de la naturalitat amb la que el porc feia tant macabres revelacions, se'n va anar a veure el granger. Camí enllà, hi arriba. Va entrar per la cuina, i se'l va trobar de cara. Directament, li va preguntar:

-Senyor granger, ets tu el mes dolent? -No! No pas pollet. Més dolent és el nostre veí, que li vaig deixar el tractor i me l'ha tornat tot abonyegat!

I se'n va anar a veure el veí. Camí endavant, hi arriba.

-Senyor veí, sou vostè el més dolent?

-No, pollet. Més dolent és el professor d'autoescola, que porto quatre exàmens i encara no tinc el carnet de tractorista!

I cap a l'autoescola. Quan hi arriba, pregunta:

-Senyor professor, sou voste el més dolent?

-No. Més dolent és l'examinador, que és ell qui sospèn a la gent.

I va a l'examinador i li pregunta:

-Senyor examinador...

-Senyor? Com que senyor?

-Perdoni'm...vull dir...senyora examinadora, és vostè la més dolenta?

-No.

-I qui ho és?

-Ho és la direcció general de trànsit, que m'obliga a examinar d'aquesta manera.

I més preguntes a la senyora direcció general de trànsit (bé, a una representant):

-Senyora direcció general de trànsit, és vostè la més dolenta?

-No! El mes dolent és el govern, que em fa fer el que vol!

I el pollet se'n va anar cap a la seu del govern central.

-Bona tarda - va dir una secretària - Miri vostè..

-Uhmm...

-...Que els assassins, els segrestadors, els maltractadors, els lladres, les companyies telefòniques, la direcció general de trànsit...

- Uhmm... aveure...

- Les examinadores, els professors, els veïns desagraits, els grangers, els porcs, i ma mare?

- Els...els pollets! -va inventar-se a correcuita.

- Els pollets?

- Si, si els polls. Els polls són més dolents que jo.

- Els polls són mes dolents que el govern central?

- Si, si...clar.

- I perque? -Doncs perque..perque...perque estan infectats. Si, Aixo mateix infectats. Tothom pot morir si els toca. Son super-perillosos. S'ha d'anar amb compte. Ui! Ui els polls! UI!

(Continuarà. Adaptat, amb el mínim de modificacions, d'un usuari de La Stoa, el qual ens l'ha cedit amablement. Aquest article, segons un comentari, que accepto, del mateix autor original, no és una sàtira corrosiva, sinó un intent de, a través d'explicacions fictícies, fer una mica de broma sobre la realitat. Doncs, prenguem-nos-ho amb humor.).