FANDOM


El desig del poll (2 de 2).

La telefonista va riure: - I amb quin motiu? -preguntà, engrescada.

- Preguntar-li si és més dolent que la direcció general de trànsit.

- I perquè li vols preguntar això?

- Perquè vull ser més dolent que ell i li he de demanar consell.

La telefonista va tornar a riure. - Si vols et puc aconsellar jo - va dir - aquí també som força dolents.

-Ah, si? I que feu de dolent?

- Doncs diem que el número és gratuït, però a partir de dos minuts et comencem a cobrar seixanta cèntims per minut.

- I sou els mes dolents?

Resina Lubjlana reia sense parar.

- Doncs crec que no. Hi ha gent més dolenta...com...com els lladres!

El pollet va penjar. No necessitava més informació per a ciutadans. Va anar al centre penitenciari més pròxim, es va emparrar al mur del pati, i va cridar a un intern.

- Hola! Tu ets un lladre?

- Si!

- I ets més dolent que les empreses telefòniques?

- Home, més o menys. Si, en certa manera si.

- I ets el mes dolent?

- No! Que va! Més dolents són els maltractadors i els segrestadors. Com aquell d'allí, el que fuma.

I pregunta al segrestador.

- Hola! Tu ets un segrestador?

- Si.

- I ets el mes dolent?

- Jo no he matat mai a ningú. Els més dolents són els assassins.

- No li facis cas! -va cridar un altre home de dins la presó. - Els més dolents no són els assassins!

-Ah, no? -al pollet se li acabava l'alè de tant de cridar. - Ets tu?

- No. El més dolent és el sistema educatiu, que no ens ha deixat altra sortida que la delinquencia.

I el pollet va posar-se en camí altre cop, amb un altre objectiu.

-Vostè és professor?

- Si.

- I es el sistema educatiu més dolent que un assasi?

- I ara! Per què hauria de ser així! El qui fa els delinquents és la desigualtat social.

I li pregunta a la desigualitat social.

- Desigualtat social, ets més dolenta que els assassins i que el sistema educatiu?

- Potser si, però més dolenta que jo, hi ha la fam al món.

I el pollet fa una nova pregunta:

- Fam al món, ets mes dolenta que la desigualtat social?

- Suposo, però podries preguntar a la sequera o als terratremols, prova amb les epidemies.

Nova pregunta:

- Epidemies, sou mes dolentes que la fam al món?

- Per descomptat, però més dolenta es la guerra.

Una nova caminada i una nova pregunta:

- Guerra, ets mes dolenta que les epidemies?

- Jaja! No em facis riure. És clar que si! Obviament. La picada dels mosquetons s'ha cobrat més vides que la malaria, pollet.

- I no hi ha ningu mes dolent que tu?

- Oi tant, però t'ho diré a cau d'orella.

- Digues, siusplau.

- Pollet, més dolents són...

I hom explica com, avui en dia, el pollet encara segueix buscant els més dolents de tots.

Nota: el conte de l'usuari que ens l'ha entregat (he oblidat el nom, desgraciadament), s'acaba aquí. L'única modificació que he fet sobre el conte, apart d'algunes correccions ortogràfiques, és la línea final de cadascuna de les dues parts ("Però com que en el fons es sentia insegur..."; "I hom explica com, avui en dia..."), per tal d'impedir que el conte acabés en suspens.