Conte sobre els déus olímpics.
Ens trobem a l'Alt Olimp, la morada dels déus. Tots es reuneixen en la cort principal i sagrada de l'antiga Grècia vàries divinitats i personatges. Aquestes personalitats estan parlant entre ells animadament dels seus temes, de tant en tant alcen la veu. De sobte sona una trompeta anunciant que comença la reunió. Tots ells callen. Zeus fa un gest a Hermes indicant que començi.
- Altes divinitats i personatges de l'Olimp, Zeus, rei dels déus, obre aquesta reunió. Recordem que el tema principal és tenir un debat sobre els fets passats i presents de la nostra mitologia, així com discutir el problema actual de la nostra inexistència de fidels religiosos sobretot des de l'any 380 després del tal Jesús, en que el remaleït emperador romà Teodosi ilegalitzà la nostra dèbil religió que anomeaven ells "pagana".
Es senten murmuris de desaprovació i rancúnia per tots els presents. Silenci momentani; Zeus suspira abans de dir:
- Així doncs, assistim a aquesta trobada, apart de mi i d'Hermes, Hera esposa meva i reina dels déus, Atenea deesa de la saviesa, Dionís, déu de la vinya i del vi, Saturn mon pare, Júpiter divinitat del tro, Ares déu de la guerra, Posidó déu del mar i... em sembla que falta algú, oi?
Truquen a la sala, i aviat entra un home barbut, més vell que tothom, amb la cara arrugada. La gent el mira a desgana.
- Bé, aquí tenim qui falta. - Diu Hermes. - Comença la reunió. I com que jo sóc el moderador, començaré amb...
- Eh, eh, un moment, Hermes, - diu Zeus; - Primer m'has de dir què fa un déu romà, i no grec, a la nostra reunió.
- Jo m'estic liant, pare - solta Dionís. - Et deus referir amb el tal Júpiter, sí; però no havíem quedat amb el poeta Simònides que Júpiter és un sobrenom de Zeus? Ara què hi fa, aquí?
- A veure - diu Júpiter, - jo sóc un déu romà, no grec, que va existir separadament de Zeus; després el que passa és que els poetes posteriors m'hi han barrejat.
- Què va - diu Zeus; - et dic que tu ets una ficció dels romans, i jo, que ja existia abans, em van assimiliar i punt.
- Realment - xiuxiueja Atenea a les orelles d'Hera, - amb els mites cristians no hi ha tant embolic, dic jo.
- Oh, no creguis - diu Hera d'amagatotis, - en la seva mitologia hi ha cada cosa rara...!!! Imagina't que encara no saben si el seu déu és un o tres; i a més a més...
- Eh eh, a callar! - deixa anar Zeus; - la religió cristiana, ni mentar-la, ehhh??? Ja teníem prous problemes amb el nostres mites abans que el sr. Crist l'ungit - el rei dels déus grecs parla amb ira, - abans que Crist el de la creu anés i morís ressucités i ens arruinés la NOSTRA fe.
- Sí, - espeta Ares, - au, ni que ho vegis... I total per una ressurrecció de no res. Com si no hi hagués altres profetes que també haguessin ressucitat! L'Empèdocles, per exemple, que apart de filòsof era mig profeta...
- Bé - diu Hermes, - la cosa ja se'ns va de la ma una mica, eh? Posem ordre i fem torns de paraula. Que aixequi el braç qui vulgui parlar. Sí, Ares?
- Colteu, nanos, gràcies per no convidar al pringat que m'ha robat la fama...
- Vols dir, Ares, al déu Mart?
- Sí, aquell que, com a Zeus li ha fet el tal Júpiter, m'ha suplantat el nom i la feina.
- No facis conya, Ares - li salta el Júpiter la divinitat romana, - Que el meu amic Mart té més fama que tu, ja que no és un déu d'origen bàrbar i, a més, al contrari que tu, no deixa abandonat un exèrcit enmig de la batalla per transfugar-se a l'enemic.
- Realment - interromp Posidó, - la nostra religió grega ja no és el que era, sobretot des que el cristianisme ens va guanyar en lliure competència de fidels i religiosos. I perquè en els mites grecs, tothom diu la seva: Homer, Hesíode, Simònides, Eurípides i cadascún explica coses molt diferents de nosaltres. - Dóna una ullada a l'home barbut de més edat. - Per cert, pare, com és que estàs aquí?
- Home, Posidó, ja sé que un cop em vaig menjar a tu i al teu germà Zeus (bé, en el cas de segon em vaig creure que ho feia, però em vaig cruspir una pedra amb vestits), perquè tenia por que, tal i com deia una profecia, un dia un de vosaltres em destronaria, cosa que va passar - mira amb una mica de rancúnia a Zeus, - però hem de cenyir-nos al mite més actual: ara, d'acord amb els poetes més recents, ens hem reconciliat i tenim una bona relació.
- Realment, els romans van canviar molt els mites grecs... ara, els déus cada cop estem més confosos
- Hauríem necessitat, com Yahvé el déu monoteista jueu, una Bíblia o algun llibre sagrat que fos comú al nostre credo.
- Bé, tenim la Ilíada i l'Odissea, oi?
- Home, bé, però hem hagut de patir molta modificació per part dels romans...
- ... i també els egipcis, no vegis, també han canviat la religiositat grega, i tant...
- Bé, posem una mica d'ordre - diu Hermes. - Fem preguntes concretes. Ares, l'Hefest et va acusar de montar-t'ho amb la seva dona, l'Afrodita...
- Osti, tu, amb lo guapa que era... - solta l'Ares. - Res, home! Que jo no tenia núvia i total amb alguna m'ho havia de montar, oi?
- Ha ha ha! Me'n recordo quan l'Hefest et va enganxar amb ella, va subjectar el llit amb cordes i us va exposar a la vista de tothom...
- Sort que l'Hefest estava cuidant les formigues de bronze, les seves esclaves, en l'illa de Lemnos, i ni ell ni la seva dona - l'Ares, mentre la menciona, sospira, - estan aquí.
- És que som uns deus una mica salvatges, sí, fills i néts meus - diu Cronos. - A vegades, amb tot el permís, no m'extranya que la gent del poble es transfugués al cristianisme i al catolicisme...
- Home, però també tenim aquell filòsof que ens menciona una mica... - diu Dionís. - Sí, homes! A mi i a l'Apolo...
- Sí, el Nietzsche. - diu Hermes.
- Exacte. Aquell tio sí que va colar fons la creença religiosa grega, i tant... - Diu Dionís mentre somriu.
- I estava a favor teu, Dionís... - li remarca Hermes.
- Sí, sí, sí... A favor de la desmesura, la bona vida i el descontrol, i en contra de les formes, la metafísica i la religiositat submisa.
- Home - diu Hera, - tens sort que no estigui l'Apolo sentint el que dius d'ell...
Es sent un soroll. Hermes surt un moment de l'habitació i retorna quasi a l'acte.
- Colteu, nanos, ha sorgit una emergència! - diu Hermes. - M'ho acaben de dir per aquest modern que encara no domino gaire, em sembla que es diu telèfon. El déu del sol, Helios, ha deixat al seu fill el seu carro solar, i l'està conduint per tota la terra, i com a resultat el carro està descontrolat i molt a prop de terra, i està fent un munt d'incendis! Més que a Guadalajara!
- Res, nanos - diu Zeus, - l'hauré de matar amb un llampec. Ho sento, ja continuarem la plàtica més endavant. Es dissol la reunió.
I cadascú anà per les seves. Així acabà aquesta reunió en l'alt Olimp.