FANDOM


Zapatero2


L'Auca de Zapatero.

Jo em dic Zapatero,
Josep-Lluis com el Carod,
socialista d'intencions dubtoses,
però feixista, ni molt ni poc.

Novembre de 2003,
Esquerra pacta amb el socialisme,
rebutjant l'entesa amb Convergència,
i en pro de l'independentisme;
això podria ser-nos genial,
si acabem volent l'Espanya federal.

Com jo faria després en el futur,
Carod dialoga amb ETA;
em veig obligat a demanar-li la dimissió,
que si no, el tripartit quasi peta;
no és que jo no sigui partidari del diàleg, no senyor,
però fills meus, el PP fa pressió!

Enmig de la crisis,
ETA, només a Catalunya, una tregua fa;
els catalans ho accepten a mitges,
i els de Rajoy, com sempre, a insultar.

El PP ja es frega les mans
davant una imminent victòria,
però passa el desastre a Atocha,
déu tingui sa gent en la glòria.

Informació sobre les normes: recordeu que només poden publicar els usuaris registrats i identificats (és a dir, no els visitants anònims), sempre que volgueu publicar; podeu consultar la norma respectiva: http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Norma_de_la_prohibici%C3%B3_de_publicar_missatges_per_part_dels_usuaris_an%C3%B2nims .

14 de març, dia crucial,
Espanya engega Rajoy, bon vent,
jo no me n'acabo d'adonar i ja em fan
Zapatero president!

Per influència dels independentistes,
el PHN he cancelat,
la plataforma de l'Ebre salta agraïda,
i el PP bé s'ha esverat.

¿Ja busquem alternatives ràpidament,
per evitar el trasvassament?
Però això, a mi, no m'esvera,
passen els mesos, fem l'espera;
doncs això del riu, clar i català,
potser solet s'arreglarà.

La guerra a Irak, la monstruositat,
hem fet que Espanya ja no colabori;
la ONU i el PP salten esverats,
"no fos cas que Europa s'ensorri!".

Entre catalanistes, espanyolistes i europeus,
déu méu da'm paciència i gràcia,
perquè en aquest país tant esvalotat i plural,
el pugui manar amb eficàcia.

El gran incendi de Guadalajara,
mig Espanya ha commocionat,
i com és costum en tota sa existència,
el PP ens ha difamat.

En tot el nostre mandat del PSOE,
sempre el PP demanant eleccions,
i que dissolguem les corts generals
(a l'ànima de Franco fan ovacions).

Arriba l'esperat Nou Estatut,
que potser a Espanya fa "tururut!";
la independència no és el que ens cal,
sinó l'estat federal.

Com que ERC ens ha inclòs dins el govern català,
en contra de l'estatut no podíem pas votar,
CIU també a l'estatut ha votat,
per fingir, al votant, catalanitat;
també ens han votat, de forma passiva,
els senyors d'Iniciativa.

En quan als franquistes de PP,
i del partit popular,
en contra del Nou Estatut,
el seu "no" era d'esperar.

30 de novembre, dia crucial,
l'estatut surt del parlament,
arriba a les corts enmig de la polèmica,
i passa a tràmit en un moment.

Nit del 21 de gener, gran novetat,
Mas proposa, del no res, un nou estatut,
el finançament i la nació queden fluixos i dèbils,
els catalans queden ben fomuts;
ja n'hi ha prou que els republicans fotin canya,
diem tots: "Visca Espanya!".

El PSC i ICV,
de seguida diuen que "sí",
però els d'ERC ens traicionen amb el "no",
el que faltava per sentir!

En poques hores hi pot haver,
una atrevida manifestació,
autocars gratuits i propaganda "a dojó",
perquè, segons diuen, "som una nació".

ERC demana als votans que surtin al carrer,
per defensar la independència,
el PSC no tinc clar què n'espera,
i CIU com sempre, amb paciència,
demana al convergent militant,
que es quedi a casa esperant.

Ja veieu quin paper que tinc que fer,
a ERC, prometre la independència,
i als del PSOE pròxims al PP,
prometre l'Espanya eterna, i paciència;
i l'intermig que defenso, crec que cal,
és l'Espanya federal.

Sóc bon tio, i sé parlar,
perquè una tregua d'ETA podria aconseguir,
i així l'espantat ciutadà del país basc,
acabaria content amb mi,
Aznar no dialogava ni amb sa mare,
però jo m'assec a fer la copeta amb tothom, i encara!

Catalans no us deixeu enganyar,
pel senyor Aznar, quin malperit,
endavant (dic jo) la unitat entre sociates i republicans,
visqui sempre el tripartit!!


Vulgui o no Zapatero, visca els PP.CC. lliures!