Text sobre els neoplatònics (2).
Una altra curiositat del neoplatonisme, que el diferencia d'algunes filosofies, era que l'inteligència ja posseïa tot el que posseiria després l'ànima. Es pot concebre l'intelecte com un conjunt d'inteligibles o, si es prefereix com a nom, d'esperits, cadascun dels quals observa l'altre i no formen entre ells, a diferència d'altres filosofies, un intelecte únic.
També afirma Plotí, igual que Plató i amb similituds amb Spinoza, que el món material, al no ser res més que la imitació de les essències del qual prové, els éssers humans no tenim llibertat pròpia sinó que ens limitem a copiar el que ens mana el món inteligible, com si la Terra no fós més que un teatre on cadascú interpreta un paper encara que no ho sàpiga.
En la creença de Plotí, la creença i el culte són importants per a rebre més poder per l'efecte del món inteligible. Per això respecta el culte a les estàtues i també les pregàries. Però no accepta que els déus es preocupin pels homes; al contrari, pensa que l'U no es preocupa per la realitat sensible i que crea el món per pura contracció involuntària, incloent la inteligència i l'ànima.
Respecte a l'origen del mal, Plotí té dues opinions diferents: en la primera, la matèria és l'origen de la depravació i només a través de la contemplació de la realitat vertadera (o sigui, dels inteligibles) l'home pot superar el mal; en la segona opinió, l'home només segueix les directrius del logos com si fós un tipus d'autòmata, però el patiment que sofreix el fa com a purificar-se i, si sent l'adequat penediment, l'home es salva. La principal diferència d'ambdues visions és que en la primera la visió és pessimista i l'home només es pot salvar mitjançant la contemplació; en la segona, més optimista, l'home no viu rodejat del mal sinó en un univers benigne, on no li cal molt d'esforç per a salvar-se i on el pecat no es considera tant greu.
El mal, segons Plotí, es percep en aquests aspectes:
1) La incapacitat de rebre la forma i l'ordre, de posseir-la i de guardar-la.
2) La impossibilitat de dir "jo", és a dir, de tenir un ésser propi existent.
3) La impossibilitat de tenir un atribut positiu.
Tots aquests aspectes són el mal en sí mateix, ja que volen dir que la matèria ha penetrat fatalment en l'ànima i, segons Plotí, ens han fet més esclaus del mal.
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com